FacebookTwitterInstagramYoutube
Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida

El Teatre Municipal Julieta Agustí

El 15 de maig de 1677 es col·loca la primera pedra al convent de santa Teresa de l'ordre de les Carmelites. A la porta del convent destaca allò que disposà en el seu testament Francesc Pastor, qui va donar diners per a la seva construcció: “que hi fos col·locada una pedra de grans dimensions artísticament treballada, amb l'escut del mestrescola i ardiaca de la Seu, sustentat per dos angelets dempeus, un cap d'angelet dessota i motius vegetals.” La pedra és timbrada amb l'escut carmelità i a sobre hi ha un bonet, mig tallat i el quarter superior mig partit: en el primer de la dreta es veu un moltó (ens suggereix el cognom de Pastor) i a sobre tres estrelles de sis puntes (que ens suggereixen el Carme), al de l'esquerra un pi (Pinyana) i al quarter inferior es llegeix una llegenda en al·lusió al fundador del convent.
L'any 1707, durant la Guerra de Successió, les monges van haver d'abandonar el convent i no hi pogueren tornar fins al gener del 1714.
L'any 1810 Lleida és conquerida per les tropes napoleòniques, que assalten el convent i en maltractaren les monges. En foren expulsades i no hi van poder tornar fins l'11 de maig de 1814.
El juliol de 1936, com a conseqüència de la Guerra Civil, altre cop hagueren d'abandonar el convent, que es va convertir en hospital de l'exèrcit expedicionari italià. Tornaren a ocupar-lo el mes de novembre de 1930.
L'any 1946 l'Ajuntament arranjà l'edifici i les religioses cediren a la ciutat la meitat del seu hort, que anys després ocuparia el Mercat de santa Teresa. L'abril de 1947 s'acaben les obres, i l'església i el convent tornen a obrir les portes a la ciutat.
El 1963 l'Ajuntament convoca un concurs per dotar el temple d'un mural que es faria a la part superior del presbiteri –el retaule havia desaparegut a la Guerra– i que estaria dedicat a la figura del màrtir sant Anastasi. Tres pintors lleidatans es presenten al concurs: Víctor P. Pallarès, Gabriel Casanovas i Jaume Minguell. La Paeria trià el mural del targarí Jaume Minguell (1922-1991), que pintà el Sant com a figura central de l'obra, vestit de soldat romà i servant a la mà dreta una llança a mena de creu. Catorze personatges, tots homes amb llargues barbes, a excepció d'un infant, el contemplen i l'envolten a banda i banda. Al fons s'aprecia la silueta de la Seu Vella.
El convent tancà les seves portes el mes de maig de 1987 i passà a ser propietat municipal. Des de l'any 1988 fins al 1994 s'hi instal·laren les dependències del Conservatori Municipal de Música, mentre es construïa el nou edifici que havia d'albergar l’Auditori i el Conservatori.
El 23 de març de 2000 s'inaugura la rehabilitació de l'església com a teatre amb 185 localitats, avui anomenat Teatre Municipal Julieta Agustí, tot conservant l'escut a la porta d’entrada, els esgrafiats al cimbori i el mural d’en Minguell.
El 3 de maig de 2013, dins del marc de la 24a Fira de Titelles de Lleida, es dóna el nom de Teatre Municipal Julieta Agustí a aquesta sala municipal, en homenatge a la creadora i impulsora del Centre de Titelles de Lleida, morta en accident de trànsit l'estiu anterior.
____________________________________

Informació extreta del llibre Sant Anastasi de Lleida. Història, tradició i llegenda, Jordi Curcó i Pueyo, editat per l’Ajuntament de Lleida, dins la col·lecció “La Banqueta” núm. 30, Lleida, 2002
Veure tota la programació Subscriviu-vos al Butlletí




Com arribar a l'escorxador?




Com arribar a Teatre Municipal Julieta Agustí



Mostra Espai 3 (Antic Convent de Santa Teresa) en un mapa més gran

Amb el suport de:

Cultura
Ajuntament de Lleida

© 2017 Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida C. de Lluís Companys s/n - 25003  -  Tel. 973 279 356  -   teatre@paeria.cat
Avís legal i política de privacitat  |  RSS